camina, El racó de pensar, Logopèdia

Quan calç portar a l'fill o filla a Fer logopèdia? La Resposta a @ territori17

Avui he tingut la sort de poder tornar a participar a «El Racó de pensar» del Magazín «Territori17». El tema ha estat les alteracions del llenguatge en infants acompanyat per dos companyes logopedes del CDIAP de Mataró i també acompanyat de la genial conducció de la María López. Us en deixo el tall.

A partir del minut 36.

<a href=»https://www.ivoox.com/territori-17-16-maig-11-audios-mp3_rf_35920459_1.html» title=»Territori 17 – 16 de maig – 11 a 12 h»>Ir a descargar</a>

camina, ser mare, ser pare

Quines tasques domèstiques poden fer els nostres fills i filles?

És una pregunta freqüent en consulta. Què poden ser capaços de fer els nostres fills i filles a casa? Sovint són moltíssim més capaços del que pares i mares podem pensar. El temps passa sense adonar-nos i és fàcil que la vida vertiginosa que porta pugui fer passar per alt que les tasques domèstiques són de tota la família. Tots i totes han de cooperar en elles.

A partir del treball de Maria Montessori s'ha pogut extreure una gradació comunament acceptada com a orientació. Us l'adjuntem a continuació:

TAULA MONTESSORI DE TASQUES DOMÈSTIQUES PER A NENS SEGONS LA SEVA EDAT

Als 2 i 3 anys

  • Guardar les seves joguines en caixes i en el seu prestatgeria
  • Netejar la seva tauleta i els seus mobles
  • Llençar les coses a les escombraries
  • Ajudar a recollir el rentaplats
  • Estirar l'edredó del seu llit
  • Posar la taula de forma senzilla
  • regar plantes
  • menjar Només
  • Guardar les seves contes

Als 4 i 5 anys

  • Ordenar el seu quart
  • Netejar i guardar bé els plats
  • Ordenar els coberts
  • Recollir el rentaplats
  • Plegar la roba senzilla
  • Posar la taula a l'complet
  • vestir-se sol
  • Rentar-se

Als 6 i 7 anys

  • Recollir les escombraries
  • fer amanides
  • Preparar senzills plats de cuina
  • Doblegar roba mes complicada
  • Preparar la seva motxilla

Als 8 i 9 anys

  • Posar el rentaplats
  • Aspirar la catifa
  • Canviar bombetes de llums baixetes

Als 10 i 11 anys

  • Netejar el bany en profunditat
  • Fer costures senzilles
  • Començar a planxar la roba

A partir dels 12 anys

  • Planxar la roba
  • Pintar les parets
  • Realitzar reparacions senzilles a casa

(Taula extreta de metodomontessori.com)

Les tasques són diverses i no implicar fills i filles en elles els poden provocar una alienació familiar així com una baixa autoestima i autoconcepte al no sentir-se créixer ni capaços de fer. I, ¿vosaltres què penseu?

camina, camina Editorial

Cada cop som més que 'CAMINEM quiets o quietes'. T'hi afegeixes?

I ara tot just fa dos semanas que 'Caminar Quiet. Decàleg per a l'Èxit educatiu'Està disponible. Gràcies a Totes les persones que l'Esteu llegint i Compartint els vostres fotografies i primeres impressions.

'Caminar quiet' Përmet autoavaluar-vos dels deu Aspectes claus en l'educació de Fills i filles o de l'Alumnat. Obtindreu a els vostres punts fort, a els vostres punts febles i eines per a la reflexió i millora.

Ja Hem fet la presentació a Mollet de Vallès i Cardedeu, però tenim tancats 03:00 Municipis més. Us n'anirem Informant. Esperem TROBAR-vos-hi!

Voleu 'caminar quiets o quietes'?

camina

Presentació «Caminar Quiet. Decàleg per a l'Èxit educatiu »

Ahir, 9 d’abril de 2019 va tenir lloc la presentació del primer llibre de l’Editorial Camina: «Caminar Quiet. Decàleg per a l’èxit educatiu» a la Biblioteca Can Mulà de Mollet del Vallès. A la presentació es va poder compartir els fonaments i estructura del llibre, així com el seu per què. Us compartim algunes fotografies de l’acte. La propera serà el dia 15 d’abril a la Biblioteca Marc de Vilalba de Cardedeu. Us hi esperem!!

Podreu trobar el llibre a la venda a Amazon i també, en breu, a la Llibrería Compàs, Badallibres i La Gralla.

 

camina, Logopèdia

Com prevenir les disfonies… no et quedis sense veu!

La veu és una eina principal que necessitem en el nostre dia a dia. Bé per feina o bé per la nostra vida quotidiana. Sempre que tingueu un problema de veu podeu visitar els professionals en logopèdia del Centre Camina, però, no està de més que pogueu seguir certs consells de prevenció higiènica de disfonies.

La disfonia és la pèrdua del timbre normal de la veu provocat per causes funcionals (entorns freds i secs, contaminació, excés de pols o d’irritants químics, aires condicionats, canvis de temperatura bruscos…) o orgàniques (nòduls, incorrecta utilització de la veu per abús vocal, crits, consum de substàncies tòxiques, descoordinació respiratòria…). Dones i nens són els grups poblacionals amb major risc de sofrir disfonia, les primeres perquè la seva laringe és més petita que la dels homes i els segon perquè és més delicada. Us deixem algunes orientacions de la logopeda Marta Sánchez:

Evitar determinats comportaments redueix el risc de patir disfonia:

– No deixis que el gargamellejo (fregar la gola, «carraspeo» en castellà) es converteixi en un hàbit: si sentim molèsties en la gola podem substituir el gargamellejo per una tos seca, un badall destinat a relaxar les estructures vocals o beure una mica d’aigua per a hidratar la gola (això últim sempre és recomanable).
– Contenir la respiració mentre penses el que diràs i, a continuació, parlar ràpidament, provoca el que es coneix com a “atac vocal dur”: la sensació de “copejar” les entenimentades vocals en iniciar la fonació.
– Tracta de no parlar amb poc aire o allargar les frases esgotant tot l’aire disponible. És preferible que realitzis pauses periòdiques per a tornar a inspirar.
– No emplenis els silencis amb crosses del tipus “ehm…”, “això…” o similars ja que afecten la coordinació fonorrespiratoria.
Intenta mantenir un volum de veu adequat: ni massa alt ni massa baix.
– Utilitza un to de veu variat (modificant l’entonació i la musicalitat) i tracta de mantenir una adequada fluïdesa de la parla o un ritme continu, sense accelerades ni inicis bruscos.

Pautes de prevenció vocal

– Evita postures incorrectes o forçades de cap, coll i espatlles (aquests han d’estar rectes, no inclinats cap endavant).
– Evita encreuar les cames (altera la posició del diafragma).
– No estrenyis les dents ni la mandíbula (genera tensió i sobreesforç en aquestes estructures).
– Evita la ingesta de begudes i menjars excessivament freds o calents. Tampoc són recomanables les begudes gasoses (irriten la mucosa de la faringe).
– Evita el consum d’alcohol i tabac (extremadament tòxics per a la gola).
– Beu molta aigua! Afavoreix la hidratació de la gola.
– No prenguis caramels de mentol i eucaliptus! Irriten la gola. És preferible que els substitueixis per caramels de mel i llimona.
– Realitza gàrgares diverses vegades al dia.
– Fes descansos vocals (evita parlar per complet durant algun temps).

I, per descomptat, no oblidis visitar al teu foniatre o al teu logopeda al 651.830.626 (whatsapp) si experimentes ronqueres o disfonies freqüents o prolongades. El que comença sent una molèstia puntual, es converteix sovint en repetitiva i, finalment, en una patologia crònica molt més difícil de corregir com nòduls o pòlips a les cordes vocals.

camina

Descubriendo los alimentos a los seis meses

La introducción de los alimentos se puede hacer de manera gradual y a partir de su forma cotidiana. Es decir, tal y como se come en casa. No es necesario triturar y triturar.

Hoy Aran ha descubierto el arroz por primera vez. Mientras los demás comíamos el arroz en nuestros platos, él no dejaba de mirarlos con una cara de deseo increíble. Él no habla, pero su mirada era todo mensaje.

Decidimos ponerle un poco de arroz y su descubrimiento no ha podido ser más apasionante. Su tacto, su forma, su textura, su sabor… pero por muchas palabras que escriba, las imágenes se describen por sí solas. Aleix y Marc le han ayudado y disfrutado acompañándole en su primer arroz.

Buen provecho!!!!

[wpvideo wSba9T4b ]

#psicologia #serpadres #molletdelvalles #bebe #alimento #descubriendo

camina

Gracias

La importancia de agraceder lo que se vive aumenta su magnitud cuando estás a punto de perderlo todo. No siempre las cosas vienen bien dadas, aunque intentemos destacar siempre lo que nos aporta bienestar y crecimiento personal. Hoy estoy especialmente agradecido porque hace dos noches sentí que podía perderlo todo. Aran tiene cuatro meses y medio y lo estamos viviendo y disfrutando como el regalo de sentir la paternidad por tercera, y quizás última, vez. Era la una de la mañana y empezó con una fuerte tos de perro, señal de una laringitis fuerte. Hacia las dos de la mañana empezó a tener muchas dificultades al respirar y a ahogarse. El sonido de su respirar era tremendo, sus costillitas se movían intentando respirar de manera cada vez más y más acelerada. Rápidamente llamamos a una ambulancia, temiéndonos que pudiese tener un fatal desenlace. La suerte quiso que la ambulancia estuviera a diez minutos de casa finalizando otro servicio y llegaron a casa con un médico y cuatro técnicos/as. Fueron diez minutos interminables en que se pasan mil cosas por la cabeza (hice bien en llamar a la ambulancia, debimos ir a urgencias,…). Al llegar y ver a Aran rápidamente le pusieron adrenalina y oxígeno mientras recogían otros indicadores, y poco a poco empezó a reaccionar y a respirar con normalidad mientras Ainhoa le daba el pecho y le abrazaba. Después nos trasladaron al hospital en ambulancia y estuvo tres horas más en observación. Finalmente nos dieron el tratamiento a seguir y el alta para regresar a casa sobre las 6:30 de la mañana, confirmándonos que, si volviera a pasar lo mismo, no dudemos en llamar.

Fue una de las noches más largas que recuerdo y de las más terribles. Cuando te parece perderlo todo es cuando valoras más, si cabe, lo que estás viviendo: momentos que ya nunca regresan.

Por eso hoy sólo tenemos palabras de agradecimiento. Agradecimiento por estar los cinco juntos y bien. Agradecimiento por tener un servicio de salud que nos pudo atender y ayudar. ¿Qué podría haber ocurrido de vivir sin nuestro sistema sanitario? Agradecimiento al personal sanitario de la ambulancia y de las urgencias del Hospital de Granollers, por su profesionalidad y humanidad. Agradecimiento por todo lo que hoy y ahora estamos viviendo. Agradecimiento por tener una familia maravillosa con la que siempre se puede contar. Agradecimiento por saber que los problemas de la vida deben ser relativos a su importancia. Y parte de lo importante siempre, siempre,… seguirà aquí.

Desde el corazón. Feliz Navidad y feliz 2019 a todos y todas.