Ara fa un any i un mes que vam iniciar aquest projecte de Camina i vaig tenir clar que ens fariem centre acreditat per treballar amb el mètode Glifing.
Per què?
A part de per les evidències neuropsicològiques que la ciència ha demostrat, també per haver-lo viscut com a pare. Un dels meus tres fills tenia molts problemes de lectura i ha estat amb Glifing amb què hem vist una evolució increïble en qüestió de mesos. A tercer de primària tenia una edat lectora de primer de primària, amb 40 paraules per minut en velocitat lectora. Després de cinc mesos d’intervenció amb Glifing ha assolit la seva edat lectora amb 92 paraules per minut i una genial comprensió. Aquest curs ha iniciat l’escola amb la preocupació de centrar la seva atenció amb els aprenentatges i una tranquil·litat que tant el va angoixar en el passat en relació al procés lector. Com a professional acreditat també visc a diari els èxits de les famílies que s’hi dediquen. És tot un goig! De cap manera podiem deixar passar aquesta oportunitat a Camina.
Com?
Fent una avaluació Glifing inicial que ens va donar el seu Glifel (perfil lector) i un detall clar i exhaustiu dels processos que necessitava treballar. Vam fer la planificació de treball i vam establir una programació d’activitats que vam fer amb la tauleta: uns vint minuts cinc dies a la setmana i amb l’acompanyament del professional de manera telemàtica: potenciant les activitats més motivadores i deixant de banda les que menys, acompanyant i donant alè, i potenciant la figura de pare o mare com la de l’entrenador o entrenadora que l’acompanya. Es fa de Glifing un joc d’èxit en família seguint la programació elaborada per un professional del centre Camina amb una visita mensual presencial de seguiment.
Esteu vivint el mateix?
Si el teu fill o filla té dificultats en l’adquisició de la lectura, esteu vivint el l’aprenentatge de la lectura de manera angoixant, o també té un diagnòstic de dislèxia o teniu dubtes, consulteu-nos la informació que necessiteu al 651.830.626 (telèfon, whatsapp o telegram) o a centrecamina@gmail.com.
El passat dilluns vam tenir l’oportunitat de presentar el decàleg “Caminar Quiet. Decàleg per a l’èxit educatiu” gràcies a la invitació dels Serveis Territorials del Vallès Occidental del Departament d’Educació, dins el marc de la trobada de la xarxa de centres innovadors. Amb uns 130 assistents, formats per direccions i equips directius d’instituts i escoles, vam compartir els deu aspectes que, si hi són, l’èxit educatiu està més que garantit. També vam compartir la importància de partir d’aquest decàleg per afrontar la innovació educativa des d’una perspectiva de reflexió personal i professional.
Les famílies i el temps escolar: un binomi encara per resoldre
Tenir més temps per nosaltres i els nostres fills, així com les opinions diferenciades entre professors i alumnes al voltant del Pacte de la Reforma Horària marquen la segona jornada del cicle “El temps a l’educació”.
Video íntegre de la jornada:
El 9 d’octubre es va celebrar a la Casa de Cultura de Sant Cugat del Vallès la segona jornada de les xerrades organitzades pel Consell Escolar de Catalunya al voltant del temps a l’educació, emmarcada dins d’un cicle que culminarà el 16 de novembre a l’Auditori de la Facultat de Lletres de la Universitat Autònoma.
Quin temps passem amb els nostres fills?
Aquest cop, el col·lectiu que hi tenia protagonisme era el de les famílies i així va quedar palès en la primera ponència. Àlex Letosa és psicòleg, logopeda i autor del llibre “Caminar quiet”, però per sobre de tot es va voler definir com a pare. A partir d’aquesta experiència, va desgranar el que ell considera, en l’àmbit familiar, el decàleg per a l’èxit col·lectiu:
Gestió del temps. Sense temps, en quantitat i qualitat, per educar els fills, qui els està educant?
Acceptació positiva i incondicional. Molt sovint no s’ha de voler canviar els fills, sinó senzillament acompanyar-los i acceptar-los.
Estil educatiu amb autoritat. Cal educar amb la barreja justa de suport i control, per tal d’evitar un estil negligent, autoritari o indulgent.
Comunicació no violenta. Segons Letosa, aquesta comunicació té 4 claus: tenir temps per parlar, preguntar com ens hem sentit, preguntar-se tant pares i fills què necessiten i alhora esbrinar què demanen.
Cooperar. A l’hora de resoldre conflictes amb el fill i que les dues parts en surtin satisfetes.
Modelatge. Els fills actuaran com els seus models, que en molts casos són les famílies i els docents.
Ser conscient de les etapes de desenvolupament de l’infant. No cal fer-lo créixer massa ràpid ni tenir-lo massa infantilitzat.
Conèixer el moment actual que està vivint. Per aconseguir-ho, cal evitar preguntes de l’estil “com ha anat el dia?” per formular-ne de més concretes com, per exemple, “quins són els seus amics?”
Gestió emocional. Cal parlar-los d’emocions i poder exterioritzar-les.
Com estic jo? És una pregunta que cal fer-se com a educadors i com a pares.
Letosa va concloure afirmant que, per aconseguir posar en pràctica aquests punts, hauríem de poder gaudir d’almenys dues hores diàries de qualitat amb la família.
Un informe que genera divergències
La segona intervenció va anar a càrrec de Jordi Mayné, membre del Consell Escolar de l’Eixample i autor de l’estudi Reforma horària: reptes per uns hàbits més saludables.
Després de resumir els beneficis de la Reforma Horària, com ja va detallar Fabian Mohedano a la primera xerrada d’aquest cicle, va explicar com els ha posat en pràctica en un estudi fet en quatre instituts del districte barceloní de l’Eixample, un dels quals està fent una prova pilot.
L’estudi tenia com a objectiu sensibilitzar els diferents col·lectius relacionats amb l’educació a l’adolescència al voltant de la reforma horària, i és per això que es van dur a terme entrevistes amb professors i alumnes d’aquestes escoles. Els dos tipus d’entrevista, amb conclusions ben diferents.
Els professors presentaven reticències pel que fa a l’avançament que suposaria l’horari de menjador i els adolescents que s’hi haurien de quedar. En primer lloc, l’espai que antigament era de menjador en molts casos ha quedat convertit en sala polivalent i afirmen que seria pràcticament impossible destinar-hi un nou ús. A més, l’adquisició de menjar i microones, així com la tramitació dels pagaments de menjador, requeriria un cost extra de diners i logística.
Pel que fa als alumnes, estaven a favor dels canvis proposats, tot i que reconeixien que ja s’havien adaptat a l’horari actual. En tot cas, però, si hi hagués un canvi d’horari, agrairien que aquest concordés amb el de les seves famílies.
Costos i rigideses
Finalment, al torn de preguntes van aflorar, com en la primera xerrada, nous prismes des d’on observar la controvèrsia: el cost dels menjadors escolars i la manca de subvencions de què disposen, o la flexibilitat que requereixen les realitats de les diferents zones de Catalunya.
Caldrà temps per trobar-hi una solució – “en cal una?”, preguntava una assistent a la xerrada–. En tot cas, queden encara molts punts de vista per confrontar, però hi ha dos debats més (23 d’octubre a Terrassa i 6 de novembre a Rubí) i una jornada final (16 de novembre a la UAB) per fer-ho.
Article original de: https://diarieducacio.cat/les-families-i-el-temps-escolar-un-binomi-encara-per-resoldre/
El proper 9 d’octubre el Consell Escolar de Catalunya ha organitzat una activitat per a les famílies sobre la gestió del temps en familia i la seva importància dins l’educació dels fills i filles, on exposaré una conferència inicial i una conversa posterior amb les persones assistents sobre aquest tema en relació al decàleg educatiu “Caminar Quiet”.
Cal inscripció prèvia i l’aforament és limitat.
US HI ESPEREM! (Certificat de formació permanent del professorat: L’assistència a les quatre converses i a la Jornada de reflexió certifica 15 hores.)
Este año hace veinte que me dedico al mundo de la educación pero éste también será el último. A partir de julio me volcaré de lleno en el proyecto Camina, un proyecto que ilusiona y que no ha parado de crecer en los ocho meses que tiene de vida: acompañamiento para el crecimiento personal en la edad adulta, infancia y adolescencia, apoyo y acompañamiento de familias, formaciones, talleres, conferencias,… Y vendremos con muchos más proyectos: impulso de “Camina Editorial”, impulso de “Camina Bienestar”, impulso del servicio de Logopedia, un canal de Youtube (se aceptan propuestas), oferta de talleres de musicoterápia y arte-terápia, formaciones a empresas y entidades,… ¡como para no estar ilusionado!
Durante estos veinte años han pasado muchísimas cosas y estoy agracedidísimo a muchísmas personas. Empecé el año 1999 como psicólogo en una escuela de educación infantil y primaria donde aprendí una barbaridad y este aprendizaje continuó en la educación secundaria. Durante estos años en Educación también me dediqué, de manera paralela, a otros trabajos: como profesor asociado de Psicopatología en la Universitat de Barcelona a la vez que hacía el doctorado, profesor en la Universitat Oberta de Catalunya durante 9 años, de formador durante otros tantos años en el Departament d’Ensenyament, como alumno en postgrados y másters y en formaciones varias, pero también como directivo: en una empresa propia de consultoría informática, en la dirección durante cinco años de un instituto de secundaria, en la consulta privada propia,… y muchas cosas más que no acabaría de citar. Muchísimas experiencias e iniciativas que ahora se condensan y convergen en el impulso de un proyecto de presente y de futuro: Camina.
Con muchas ideas y proyectos que ilusionan y con un gran equipo de colaboraciones. Así, es momento de decir: “Hasta pronto y gracias Educación y, Bienvenido “Camina”!
Español 
Català