Camina, General, Logopèdia

Per què treballem amb el mètode Glifing? Doncs perquè he viscut com a pare i com a professional que funciona!

Ara fa un any i un mes que vam iniciar aquest projecte de Camina i vaig tenir clar que ens fariem centre acreditat per treballar amb el mètode Glifing.

Per què?

A part de per les evidències neuropsicològiques que la ciència ha demostrat, també per haver-lo viscut com a pare. Un dels meus tres fills tenia molts problemes de lectura i ha estat amb Glifing amb què hem vist una evolució increïble en qüestió de mesos. A tercer de primària tenia una edat lectora de primer de primària, amb 40 paraules per minut en velocitat lectora. Després de cinc mesos d’intervenció amb Glifing ha assolit la seva edat lectora amb 92 paraules per minut i una genial comprensió. Aquest curs ha iniciat l’escola amb la preocupació de centrar la seva atenció amb els aprenentatges i una tranquil·litat que tant el va angoixar en el passat en relació al procés lector. Com a professional acreditat també visc a diari els èxits de les famílies que s’hi dediquen. És tot un goig! De cap manera podiem deixar passar aquesta oportunitat a Camina.

Com?

Fent una avaluació Glifing inicial que ens va donar el seu Glifel (perfil lector) i un detall clar i exhaustiu dels processos que necessitava treballar. Vam fer la planificació de treball i vam establir una programació d’activitats que vam fer amb la tauleta: uns vint minuts cinc dies a la setmana i amb l’acompanyament del professional de manera telemàtica: potenciant les activitats més motivadores i deixant de banda les que menys, acompanyant i donant alè, i potenciant la figura de pare o mare com la de l’entrenador o entrenadora que l’acompanya. Es fa de Glifing un joc d’èxit en família seguint la programació elaborada per un professional del centre Camina amb una visita mensual presencial de seguiment.

Esteu vivint el mateix?

Si el teu fill o filla té dificultats en l’adquisició de la lectura, esteu vivint el l’aprenentatge de la lectura de manera angoixant, o també té un diagnòstic de dislèxia o teniu dubtes, consulteu-nos la informació que necessiteu al 651.830.626 (telèfon, whatsapp o telegram) o a centrecamina@gmail.com.

PER A EDATS DE 6 A 16 ANYS

MÉS INFORMACIÓ DE GLIFING AL CENTRE CAMINA

Camina, El racó de pensar, Logopèdia

Quan cal portar al fill o filla a fer logopèdia? La resposta a @territori17

Avui he tingut la sort de poder tornar a participar a “El Racó de pensar” del Magazín “Territori17”. El tema ha estat les alteracions del llenguatge en infants acompanyat per dos companyes logopedes del CDIAP de Mataró i també acompanyat de la genial conducció de la María López. Us en deixo el tall.

A partir del minut 36.

<a href=”https://www.ivoox.com/territori-17-16-maig-11-audios-mp3_rf_35920459_1.html” title=”Territori 17 – 16 de maig – 11 a 12 h”>Ir a descargar</a>

Camina, Logopèdia

Com prevenir les disfonies… no et quedis sense veu!

La veu és una eina principal que necessitem en el nostre dia a dia. Bé per feina o bé per la nostra vida quotidiana. Sempre que tingueu un problema de veu podeu visitar els professionals en logopèdia del Centre Camina, però, no està de més que pogueu seguir certs consells de prevenció higiènica de disfonies.

La disfonia és la pèrdua del timbre normal de la veu provocat per causes funcionals (entorns freds i secs, contaminació, excés de pols o d’irritants químics, aires condicionats, canvis de temperatura bruscos…) o orgàniques (nòduls, incorrecta utilització de la veu per abús vocal, crits, consum de substàncies tòxiques, descoordinació respiratòria…). Dones i nens són els grups poblacionals amb major risc de sofrir disfonia, les primeres perquè la seva laringe és més petita que la dels homes i els segon perquè és més delicada. Us deixem algunes orientacions de la logopeda Marta Sánchez:

Evitar determinats comportaments redueix el risc de patir disfonia:

– No deixis que el gargamellejo (fregar la gola, “carraspeo” en castellà) es converteixi en un hàbit: si sentim molèsties en la gola podem substituir el gargamellejo per una tos seca, un badall destinat a relaxar les estructures vocals o beure una mica d’aigua per a hidratar la gola (això últim sempre és recomanable).
– Contenir la respiració mentre penses el que diràs i, a continuació, parlar ràpidament, provoca el que es coneix com a “atac vocal dur”: la sensació de “copejar” les entenimentades vocals en iniciar la fonació.
– Tracta de no parlar amb poc aire o allargar les frases esgotant tot l’aire disponible. És preferible que realitzis pauses periòdiques per a tornar a inspirar.
– No emplenis els silencis amb crosses del tipus “ehm…”, “això…” o similars ja que afecten la coordinació fonorrespiratoria.
Intenta mantenir un volum de veu adequat: ni massa alt ni massa baix.
– Utilitza un to de veu variat (modificant l’entonació i la musicalitat) i tracta de mantenir una adequada fluïdesa de la parla o un ritme continu, sense accelerades ni inicis bruscos.

Pautes de prevenció vocal

– Evita postures incorrectes o forçades de cap, coll i espatlles (aquests han d’estar rectes, no inclinats cap endavant).
– Evita encreuar les cames (altera la posició del diafragma).
– No estrenyis les dents ni la mandíbula (genera tensió i sobreesforç en aquestes estructures).
– Evita la ingesta de begudes i menjars excessivament freds o calents. Tampoc són recomanables les begudes gasoses (irriten la mucosa de la faringe).
– Evita el consum d’alcohol i tabac (extremadament tòxics per a la gola).
– Beu molta aigua! Afavoreix la hidratació de la gola.
– No prenguis caramels de mentol i eucaliptus! Irriten la gola. És preferible que els substitueixis per caramels de mel i llimona.
– Realitza gàrgares diverses vegades al dia.
– Fes descansos vocals (evita parlar per complet durant algun temps).

I, per descomptat, no oblidis visitar al teu foniatre o al teu logopeda al 651.830.626 (whatsapp) si experimentes ronqueres o disfonies freqüents o prolongades. El que comença sent una molèstia puntual, es converteix sovint en repetitiva i, finalment, en una patologia crònica molt més difícil de corregir com nòduls o pòlips a les cordes vocals.